La blancor de la balena

L’exposició reuneix tres treballs de l’artista Paul Graham (Regne Unit, 1956) realitzats als Estats Units entre 1998 i 2011: American Night (Nit americana), 1998-2002; A shimmer of possibility (Un deslletament de possibilitat), 2004-2006; i The Present (El present), 2009-2011. Aquestes tres sèries fotogràfiques mostren un interès comú per analitzar la desigualtat racial i de classes, reflectir el teixit social contemporani i examinar, a un temps, la naturalesa de la vista i de la percepció, així com el propi mitjà fotogràfic.

El títol, que fa referència a un dels capítols de Moby-Dick (1851) de Herman Melville, suggereix la ceguesa de l’ésser humà i la idea que la persecució obsessiva d’alguna cosa pot portar a la destrucció. Aquesta ceguesa, deguda a una creença determinada i que no permet veure el que succeeix en la pròpia societat, està en la base de la metàfora que Graham utilitza per a aquesta exposició.

American Night
, el primer treball que va realitzar l’artista als Estats Units, és una crònica de les seves primeres impressions sobre el país i les seves diferències socioeconòmiques. En aquesta sèrie, Graham combina imatges sobreexposades, figures gairebé esvaïdes en inhòspites zones suburbanes i imatges fosques de persones sense llar en contrast amb altres de mansions i cotxes de colors vibrants en diverses ciutats americanes. Amb aquest joc de superposicions —llum, foscor i color— l’artista mostra la invisibilitat dels desposseïts i la divisió de classes latent a l’Amèrica de principis de segle.

A shimmer of possibility
recull escenes de la vida quotidiana a través d’un viatge pels Estats Units i es presenta com un mosaic d’imatges que parla del mitjà fotogràfic com un procés d’observació, moviment i pensament seguint l’estil de Chéjov, que recollia en els seus contes descripcions simples de moments quotidians. En algunes seqüències les escenes són tan íntimes que les imatges mostren, gairebé de manera clínica, la privació personal o social.

A
The Present
, Graham continua en certa manera la tradició de l’street photography i l’estela de l'»instant decisiu» amb imatges de la ciutat de Nova York. Aquests dispars amb enquadraments lleugerament diferents, que es formalitzen en seqüències de dues o tres imatges d’una mateixa escena, separades per una breu fracció de temps, reforcen la seva visió d’aquests moments fugaços com a part fonamental de la vida a la ciutat.

Graham ha reconegut la connexió dels tres projectes que es recullen a
The Whiteness of the Whale
amb els principals controls de la càmera fotogràfica: l’obertura, que ajusta la llum, l’obturador, que controla el temps, i l’enfocament, que centra l’atenció. Les seves fotografies no parlen, en conseqüència, únicament d’ Amèrica: parlen del temps, de la llum i de la consciència, és a dir, del fet mateix de fotografiar.

Paul Graham és internacionalment conegut des del seu primer treball publicat A1 – The Great North Road (1981-1982), i és una referència en la fotografia documental britànica. Des de l’any 2002 viu i treballa als Estats Units. Les seves obres han estat exposades a les institucions artístiques més importants com el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York o la Tate Gallery de Londres. Ha publicat nombrosos llibres dels quals cal destacar End of an Age (Final d’una era) (Scalo, 1998) o Does Yellow Run Forever? (El groc funciona per sempre?) (Mack, 2014), així com el llibre que acompanya aquest projecte, també publicat per Mack The Whiteness of the Whale de l’any 2015.